Resums d’Història Moderna

Resums d’Història Moderna del grup 2 d’Humanitats

Guerra i relacions exteriors al segle XVII – Elisabet Gallego

leave a comment »

Al 1618 Federico V, successor de Federico IV i Príncep elector del Palatinat, va començar una guerra al acceptar el paper de rei que els Estats de Bohèmia li havien ofert. Aquesta guerra més tard coneguda com la dels 30 anys, començà per què l’antic rei de Bohèmia morí sense nombrar cap hereu, però havent testat a favor del seu nebot Fernando de Estiria, que era catòlic. Aquest fet provocà el rebuig dels bohemis -que majoritàriament eren protestants o calvinistes- cap a Fernando, fent que escollissin a Federico V com a rei dels seus Estats. En el cas de que aquest rei tingués èxit, adquiriria poder sobre els territoris del centre d’Europa i aconseguiria un segon escó en el Col·legi Electoral (corporació de set prínceps que escullen a l’Emperador del Sacro Imperi Romà), cosa que el permetria jugar amb la política i la religió d’aquests Estats. Fins ara, la repartició que hi havia en aquest Col·legi electoral era la següent: 3 protestants i 4 catòlics, però amb l’aparició de Federico V la cosa va canviar, i el que va començar com una sublevació es va transformar en un conflicte més greu, ja que el fet que el nou rei de Bohèmia tingués dos escons, feia trontollar el sistema pel qual els Habsburgo havien estat escollits invariablement al tro imperial.
Així doncs, tant l’elector palatí com el seu rival l’arxiduc (governador de terres dels Habsburg a Europa central) van demanar diners i tropes als seus partidaris estrangers per fer una contesa. Federico va aconseguir ajuda de Transilvania, Provincies Unides dels Països Baixos, Bransdeburgo i alguns territoris més petits però calvinistes, Jacobo I d’Anglaterra (que casualment era el seu sogre), Cristián IV de Dinamarca (tiet matern de la seva muller) i de França, tot i que després els francesos es van unir a Fernando, qui ja comptava amb l’ajuda de la branca espanyola dels Habsburgo i amb el suport militar per part dels Estats alemanys catòlics.
El 8 de novembre de 1620 a la Muntanya Blanca de Praga es va produir la batalla entre aquests dos bàndols que va acabar amb la derrota dels protestants. Com a conseqüència els territoris de Federico foren ocupats i els seus escons cedits al seu cosí llunyà Maximiliano de Baviera.
El fet de no deixar aquest conflicte com una cosa interna i fer que intervinguessin països que en principi no hi tenien res a veure, va desencadenar una sèrie de conflictes com ara l’hispano-holandés que es va continuar a l’expirar la treva dels Dotze anys al 1621.
Al 1629 l’emperdor (Fernando II) imposa l’Edicte de Restitució als territoris protestants del Sacro Imperi, la qual cosa provocà un ressentiment per part dels prínceps protestants que abans havien estat lleials a l’emperador. A més a més, això coincidí amb l’enviament d’una gran part de l’exèrcit imperial a Itàlia, cosa que aprofità la força expedicionària sueca al comandament del rei Gustavo Adolfo per a desembarcar a la costa septentrional d’Alemanya i assentar allà posicions militars que acabaren a la batalla Breitenfeld el 17 de setembre de 1631. Després de varies batalles guanyades pels suecs gràcies a que posseïen unes tècniques militars més modernes i comptaven amb un exercit veterà, al 1634 a la batalla de Nördingen aquests van ser derrotats. L’exèrcit suec abandona la major part de les seves possessions a l’Alemania meridional, central i occidental, acabant amb aquest període amb un tractat firmat l’any 1635 entre Fernando II i la majoria d’estat protestants de l’imperi, conegut amb el nom de La Pau de Praga. L’únic obstacle que hi va haver amb aquest tractat fou la França de Lluís XIII, tot i que el seu govern estava dirigit pel cardenal Richelieu.
Aquest mateix any, França es trobava involucrada en un seguit de batalles derivades de la decisió dels Habsburgo de fer que aquests retrocedissin de totes les seves posicions més avançades i de l’ambició amb que França a respondre a aquest conflicte. Al llarg de la dècada del 1640, la pressió combinada de les forces sueques i franceses que operaven dins del Sacro Imperi Romà Germànic van començar a progressar poc a poc vers els oponents austríacs i bàvars, cosa que va fer plantejar-se al emperador una negociació de pau. Però no serà fins al 1645 que el nou emperador Fernando III comenci les negociacions que finalment culminaran amb el tractat de pau de Westfalia l’any 1648. Tot i això el conflicte hispano-francés que va aparèixer per la negació dels espanyols a entendres amb e successor de Richelieu, Manzano va haver d’aguantar fins a l’any 1659, moment en que es firmà el tractat La Pau dels Pirineus.

Al 1660 després de molts conflictes, els sobirans començaren a considerar que una organització militar que s’autofinancés i automantingués era perillosa per l’autoritat legal. Els suecs van esperar fins l’any 1680 per abandonar l’exèrcit basat en els contractes amb mercenaris. Així es van assentar els començaments d’un exercit potent i professional. França va passar a disposar de la major força d’Europa després de l’Imperi Otomano. Aquestes tropes es finançaven regularment des del centre, a més més, s’entrenaven i es disciplinaven. Aquest exercit fou creat pel Ministre de Guerra Michel Le Tellier.
L’efecte d’aquestes reformes militars fou immediat. Al 1667 les tropes franceses ja havien envaït els Països Baixos espanyols, en una sola campanya havia guanyat més territoris que en 25 anys. La rapidesa amb la que apareixien els èxits militars per França van fer que Lluís XIV, que abans s’havia mostrat prudent i preferia evitar les guerres i aconseguir victòries mitjançant la diplomàcia, ara preferís les guerres i les batalles per que sabia que el seu exèrcit era superior. Per això alguns historiadors han nombrat aquesta segona meitat del segle XVII com a el de les guerres franceses d’expansió. Les ambicions de lluís XIV va créixer de tal manera que els seus oponents i rivals no van trigar massa a atribuir-li la pretensió d’exercir una monarchia universalis.

Al 1665 va pujar al tro Carles II d’Espanya, més conegut com “El Hechizado”, sota la regència de la seva mare degut a la seva minoria d’edat. Aquest era de constitució dèbil i molt malaltís, i a més a més, estèril, és a dir que com moriria sense descendència seria l’últim de la dinastia dels Habsburgo. El fet que Carles II estigués constantment malalt va fer pensar a Lluís XIV i a altres que moriria en poc temps. Com no sabien qui podria ser el seu hereu van negociar un acord mitjançant el qual repartien l’herència espanyola on tant l’emperador com Lluís XIV adquiririen suficients territoris com per evitar qualsevol conflicte. D’aquesta manera i després del tractat entre Leopoldo i Lluís XIV es va negociar la Pau de Aquisgran al 1668, ja que com Lluís XIV creia que Carles II moriria aviat no tenia la necessitat de conquistar els territoris amb el seu exercit, ja que amb una mica de paciència els aconseguiria tots gràcies a la repartició que havien fet. Però contràriament a les prediccions del rei de França, Carles II no moria i Lluís XIV no estava disposat a esperar molt de temps a que succeís la successió d’Espanya, així que França va entaular una guerra contra Holanda l’any 1672. Durant aquesta guerra França es va veure enfrontada a un nombre d’estats europeus que s’anaven incrementant a mida que passava el temps. Aquests fet va acabar en una guerra on podríem dir s’enfrontaven França contra tots, al 1673.
Al 1678 es negocia la pau mitjançant el tractat la Pau de Nimega on Lluís XIV va guanyar la possessió de més ciutats i va retenir el Franco Condado. Després d’això el rei de França va confiar encara més en el seu poder militar davant dels altres estats
europeus i per això comença la política de reunions. Al 1685 Lluís XIV va legislar la revocació de l’Edicte de Nantes pel qual Enrique IV de França havia concedit la llibertat de consciència als protestants francesos. A partir d’aquell any i fins al final del regnat
de Lluís XIV cap potència protestant va estar disposada a aliar-se amb França. Al 1689 va començar la coalició contra França que contava amb l’únic suport del ducat de Saboya, la força militar de França va anar perdent poder, per això al 1697 es firma el tractat de Ryswick, amb el qual Lluís va haver de tornar territoris que havia guanyat des de la guerra holandesa, en aquest moments França estava força arruïnada tan econòmica com militarment.
L’any 1700 Carles II mor i deixa escrit en el seu testament contra tot pronòstic que oferia tots els seus territoris (un total de 22 dominis diferents) a Felip d’Anjou, net de Lluís XIV, però si en canvi aquest rebutjava l’oferiment, és a dir, es seguia l’acord de partició tota l’herència aniria a parar a mans de l’arxiduc Carles, fill de l’emperador Leopold). És aquí quan comença la guerra de successió espanyola, on França lluitarà per a defensar el que hi havia estipulat al testament. A partir de 1706 França va començar a perdre batalles, però no fou fins al 1708-09 que Marlborough i Eugeni van planejar envair França. En aquest cas era França envaïda i no la invasora , per tant es trobaven dins les seves fronteres i l’estratègia militar tenia que ser diferent, ara la única funció que tenien que tenir en ment els francesos era la de resistir i rebutjar la invasió dels aliats. Però en aquells moments França no era capaç de finançar una guerra massa llarga.
Així es va lliurar el 10 de setembre de 1709 la batalla de Malplaquet entre les forces franceses i un exèrcit aliat de tropes austríaques, alemanyes, holandeses i britàniques. Altres llocs envaïts foren Villars i Bouflers. D’aquesta manera Gran Bretanya i França van començar unes negociacions de pau unilaterals que culminarien amb el tractat d’Utrecht firmat el dia 11 d’abril de l’any 1713.

Written by Carles Sagan

Juny 22, 2008 a 2:17 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: