Resums d’Història Moderna

Resums d’Història Moderna del grup 2 d’Humanitats

Europa i el món al segle XVIII – Aina Muñoz

leave a comment »

L’Europa del segle XVIII va promoure dos principals ofensives d’expansió: Àsia i Amèrica. Si a Àsia la presencia europea era molt limitada a causa dels grans imperis asiàtics, a Amèrica el carácter imperial europeu va acabar amb una bona part de la població nativa. Al llarg del segle, les colònies aniran adquirint més independència política, població i riqueses.
Imperis a Amèrica:
Els espanyols es van encarregar de construir un gran imperi a centre i sud-Amèrica sobre els regnes conquistats, mentre que Nord Amèrica será conquistada posteriorment per britànics i francesos. De cara als espanyols, l’entorn i la riquesa terrenal (arròs, tabac, or, plata, sucre, café…) els van ser favorables per a la rápida repoblació de les terres. L’esclavitud va florir per tots els territoris on es treballés per a l’importació a Europa de cultius. A mida que la demanda europea crexia, més esclaus africans eren importats a les colònies. Les famílies espanyoles que feia molt de temps que residien a les colònies eren anomenats criolls, que cohabitaven amb mestissos, nouvinguts espanyols i una bona massa d’indígenes. L’objectiu de les potències europees era que les seves colònies contribuissin a l’enriquiment de la mare pàtria més que no pas a les altres potències, volien assegurar una autoritat metropolitana respecte a elles, i per això van imposar un sistema de jerarquització: el virrei era l’autoritat máxima en una colònia; per sota venien els jutges i els administradors locals o governadors, anomentats intendants. Malgrat tot, els interessos locals exercien una bona influència sobre els funcionaris, i en moltes ocasions, desobeïen alguns manaments provinents de la mare pàtria (com comercialitzar amb francesos, britànics i portuguesos).
Crisi dels imperis americans:
Poc a poc, les colònies varen anar creixent. El 1775 els britànics van començar a lluitar contra els seus propis súbdits, recolzats pels espanyols, francesos i holandesos, i reconeixent la independència colonial al 1783. A mida que el comerç es feia més valuós, augmentaven els impostos estatals, i a la vegada, les altres potències intentaven desbancar les flotes comercials rivals, per a debilitar la 
capacitat bèl·lica a Europa. Per tant, com s’observa, els europeus sentien una elevada consideració pel valor de les possesions americanes, cosa que els va portar a recòrrer a bones mides defensives, com l’augment d’impostos, per por a possibles sublevacions. Es varen crear nous càrregs administratius ocupats per espanyols, no per criolls, i es van reforçar les tropes estatals. El creixement econòmic, la guerra i la nova política intervencionista de les potències colonials van provocar desordres violents, sublevacions i enfrontaments a partir del 1760 (aprox.) per part de colònies i esclaus. Les èlits colonials, a favor de les metrópolis, esperanven l’ajuda de l’exèrcit, però no hi tenien res a fer si aquest es posicionava de part del poble. La metròpoli ara imposava un control molt estricte de cara a les colònies i les obligaven a pagar impostos cada vegada més alts, impedint que els criolls arribessin a càrregs públics importants i abolint les institucions eclesiàstiques pròpies de cada regió.
Malgrat la població era molt conscient de pertànyer a un estat europeu, cada vegada més s’abraçava el somni de la independència, en tant que se sentien arrelats a una terra o pàtria, com deien ells, on els seus avantpassats més directes hi havien viscut durant anys (aquest sentiment sobretot es va veure marcat a Mèxic, que van adoptar costums índies). En les colònies britàniques l’autoritat metropolitana no es veía molt accentuada, sobretot a causa de la inmensa presència dels negres. Poc a poc, el creixent sentit de la propia identitat es va anar apoderant de les colònies.
El comerç asiàtic:
A Amèrica, el sistema econòmic sorgí fruit d’ una creació europea: organitzaven l’extracció de minerals i el cultiu de la terra amb animals o cultiu que ja havien introduït prèviament. En canvi, a Àsia es van adaptar als sistemes ja existents: compraven cultiu conreat per pagesos asiàtics o artesania a comerciants de la zona. El comerç entre Àsia i Europa requería una gran inversió i no veure cap mena de beneficis fins al cap de dos anys, ben bé. Conseqüentment, aquest comerç va ser dirigit per grups amb un capital considerable.
Productes com les espècies, la seda, les teles de cotó, el té xinès o el café d’Aràbia eren els que més cridaven l’atenció europea. Per a conseguir-los, les metrópolis exportaven productes europeus a Àsia, però abans de la Revolució Industrial era molt difícil fer ventes a gran escala, deguts els preus. Per això no hi va haver més remei que importar lingots de plata d’Amèrica i destinar-los a Àsia. 
També va tenir èxit el comerç interasiàtic (p.e.: tel·les índies descarregades a Indonèsia). Les potències europees van començar a lluitar entre elles pel comerç oriental de la mateixa manera que ho feien per l’americà, malgrat la dominació colonial en aquest cas no fos tan exitosa (els holandesos van ser els únics als que se’ls va permetre entrar a Japó, en el gueto de Nagasaki). Els europeus generalment varen mantenir la pau entre ells i amb els asiàtics, tot i que això no exclou les confrontacions, sobretot navals, que mantenien (sense ser tan violentes com a Amèrica). A nivell general podriem assegurar que els espanyols estaben assentats a Manila; els francesos a la Índia; els holandesos a la costa xina i a l’oest de l’Índia.
Nous imperis a Àsia:
Si la primera meitat del segle XVIII havia estat un període d’estabilitat per als europeus a Àsia, van ser temps de guerra periòdica per a la frontera entre els dos continents, ja que no estaba ben definida. Els russos avançaven amb rapidesa davant els turcs, que s’anaven tirant enrere alhora que els britànics anaven construïnt imperis a la Índia. A principis de segle, l’imperi mogol va anar decaient, provocant que l’Índia quedés dividida en estats successors independents que al llarg del XVIII es varen anar consolidant. Les primeres conquestes van implicar l’infiltració d’aquests estats més que no pas el seu assalt directe, fins que al 1765 que el mateix emperador mogol confia els càrregs administratius als britànics. Els nous imperis britànics van ser construïts sobre les bases que els independents gobernadors indis havien establert poc temps abans, i tot i que els anglesos responien formalment als càrregs públics, eren els indis els que n’oferien l’experiència básica. L’excedent va jugar a favor de la metrópolis, permetent l’augment dels ingressos, tot i que inicialment, els productes asiàtics no es podien comparar als americans, molt més barats. L’èxit anglès a la Índia va ser desastrós pels francesos i holandesos, sobretot a finals de segle, trasvalsats per la Revolució.
Beneficis de l’expansió:
L’expansió europea no només va beneficiar a pobles occidentals: els gobernants africans que traficaven amb esclaus en van saber treure molt de profit, (o els que comerciaven amb tè), però no ocorria allà on els europeus havien assumit el poder polític (p.e.: la fam es va apoderar de Bengala). A Amèrica, malgrat lentament es refessin de la mortandat, poc van millorar a nivell de condicions de 
vida. A l’Àsia sobrava la mà d’obra barata, mentre que a Amèrica, només a Mèxic i a Perú fou possible organitzar els natius com a força de treball. Cap a la segona meitat de segle, nombroses quantitats d’immigrants varen traslladar-se a aquests nous continents, en busca de treball i terra, tot i que molts d’ells, segons les opcions de supervivència, no varen resistir el canvi. A nivell de consum, el sucre, tan a Amèrica com a Àsia, era el negoci més important. El tabac també fou protagonista de les rutes comercials, juntament amb l’arròs, la seda, les pells, el café, el cacau… a pesar que no es distribuís uniformement per tot Europa. Les importacions es consumien al país d’orígen i després, aquest s’encarregava de reexportar-les a les altres potències. El gran desenvolupament comercial de les colònies va portar enormes beneficis, com la destinació de suficient capital per a obres públiques.
El creixement més efectiu va ser, sens dubte, el de les colònies britàniques a Nord Amèrica, que en gran mesura, va aportar molts beneficis per a la industrialització. En canvi, països com Espanya o Portugal, malgrat el bast imperi colonial, van seguir sent pobres.
Imaginant nous móns:
Els europeus van intentar exportar els seus valors culturals, i alhora van apendre de les altres societats però per boca d’altres europeus, produint-se l’error dels prejudicis o les malinterpretacions. Les descripcions d’aquests nous móns varen suposar un enorme interés als intel·lectuals cults de l’època, que van estudiar-los amb deteniment. A la vegada, la consciència de la diversitat humana va desafiar el sentiment d’autoconfiança que fins ara imperava la societat occidental; es va demostrar que l’art, religió i vida europeus no eren els únics que existien. Tot i això, el sentiment de superioritat, promogut pels il·lustrats, no va desaparèixer en cap cas (l’Europa “racional” contra l’Amèrica “bàrbara” o “atrasada”). Per altra banda, els pensadors més liberal comparaven el fanatisme i el clericalisme de la filosofia del cristianisme amb la tolerància i la raó del confucianisme xinès (Voltaire). L’estudi seriós dels mites i cultura d’altres religions va promoure la comprensió de tals, fins al punt que podriem parlar d’un “renaixement oriental”, que va influenciar molt en el romanticisme europeu i l’idealisme alemany, en tant que es va denunciar en gran mesura l’esclavisme i el comerç d’esclaus.

Written by Carles Sagan

Juny 13, 2008 a 7:52 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: