Resums d’Història Moderna

Resums d’Història Moderna del grup 2 d’Humanitats

Cultura i fe a l’Europa del segle XVI – Aïda Romera Barberà

leave a comment »

El segle XVI es caracteritza culturalment per l’arrelament de l’humanisme arreu d’Europa i la creença que la tradició clàssica grega i romana ajudarien a construir un món nou. No obstant el fet de que el Renaixement no tingués uns objectius clars va dificultar la tasca a l’hora de redefinir uns paràmetres existents i va donar com a conseqüència un humanisme ben dispers. En realitat, ja a finals de segle la població culta que buscava en la cultura clàssica una unitat va haver d’entendre que els pensaments eren molt dispersos i no conduïen a un mateix port.

Així doncs hem de diferenciar un humanisme italià de l’humanisme del nord d’Europa. Aquí, les idees renaixentistes van ser ràpidament acollides però en busca d’un humanisme religiós. És a dir, estem parlant d’un desig d’unir unes noves idees amb les noves de renovació espiritual i de l’Església; una renovació basada en les Sagrades Escriptures i en les més elevades idees gregues i romanes. Al capdavant de tot aquest moviment ens trobem amb Erasme que lluita per recuperar aquell sentir del cristianisme primitiu. Una conjugació amb Déu molt més personal i espiritual que realment l’acosti a ell. És per aquest motiu que Erasme va fer una forta denúncia a la corrupció de l’Església que es vanagloriava dels béns materials més que no pas dels espirituals. Tanmateix, quan paral·lelament els moviments heretges van anar arrelant en la societat, molts dels pensadors contraris a Erasme que tant l’havien criticat van trobar un nou motiu de crítica, ja que van considerar que les seves paraules havien fomentat aquests moviments. Així, a mitjans de segle el moviment humanista cristià havia desaparegut pràcticament.

No obstant, aquests no van ser els únics intents de conjugar el pensament clàssic amb la vida del moment. Sinó tot el contrari, ja que els estudis humanistes van tenir molt pes en camps com el del dret, la literatura o les ciències de la vida. Per exemple a França la creença de que el dret propi provenia dels romans va haver de ser desmentida un cop aquest va ser estudiat i es va arribar a la conclusió que en realitat el dret que tenien era heretat de reis francesos medievals. Un personatge important francès Guillaume Budé va ser un dels grans estudiosos d’aquest dret romà però també de la literatura clàssica, tanmateix, representa a tots aquells que han deixat de creure en el poder reformista de tot el saber grec i romà. Per la seva banda, les ciències de la vida com la medicina que havien estat a l’ordre del dia durant tota l’Edat Mitjana van prendre un altre caire, ja que, vessants com l’anatomia que havien estat pràcticament oblidades van començar a practicar-se amb intensitat a partir del 1500, fet per el qual clàssics com Galeno van ser redescoberts.

Un dels camps més interessants i més ple de prejudicis que trobem en la mentalitat de l’Edat Mitjana es l’esoterisme. La impossibilitat de trobar respostes racionals a certes qüestions van fer que en menor o major mesura la gent medieval recorregués a la màgia per satisfer aquesta curiositat. No estem parlant d’un fenomen aïllat propi de la gent inculta sinó que grans humanistes com Pico Della Mirandola també van interesar-se per textos com la càbala jueva. L’astrologia va ser la ciència oculta més practicada ja que se li suposaven als cossos estel·lars uns poders d’influència en els homes que s’havien de tenir en compte fins i tot en la pràctica de la medicina. Com ja hem dit havia tot un seguit de textos que recolzaven aquestes creences màgiques com la càbala, tractats hermètics o teosofia antiga.

Durant tota l’Edat Mitjana, un dels pensadors més influents havia estat Aristòtil i amb l’augment de textos de filòsofs clàssics aquesta supremacia va seguir existint, no obstant, va ser durant aquest segle XVI que van començar a posar-se en dubte algunes de les seves ensenyances. I és que el grec encarnava un saber contrari al que promulgaven els humanistes; mentre el primer volia arribar a la veritat absoluta a través del racionalisme, els segons rebutjaven el racionalisme absolut en pro d’un saber marcat i condicionat per unes eleccions moralment sanes. Així doncs, tot i que Aristòtil seguia predominant l’escolàstica, humanistes de renom posaven en dubte el seu pensament i, fins i tot, desafiaven a les Universitats que basaven les seves ensenyances en aquest filòsof. És per aquest motiu que Aristòtil en moltes ocasions no arribava a on sí que arribava la curiositat humanística: les matemàtiques i l’astronomia.
Les “revolucions científiques” van suposar un replantejament del que fins llavors havia significat la ciència, però també van suposar un avenç extraordinari en les matemàtiques i un auguri del paper que acabarien desenvolupant.

Segurament el canvi més important en el raonament científic es va donar en la concepció de l’univers. L’anomenada revolució copernicana, per la qual el Sol passava a ocupar la posició central. Tanmateix aquestes teories no van ser acceptades per tothom, motiu per el qual durant el segle XVI van sorgir moltes teories al respecte ja que cada vegada es sustentava menys la teoria ptolemaica.

Potser la influència més clara del clàssics es va donar en la moral ja que com anteriorment dèiem el pensament humanista creia que l’home no posseïa la veritat absoluta i que tan sols podia fer judicis moralment sans. Es per aquest motiu que l’Ètica a Nicòmac va ser un dels textos més llegits, però també ho van ser el Banquet de Plató, del qual els humanistes prendrien la concepció de l’amor: la dama com aquell ésser que et fa millor persona. Tanmateix, potser va ser l’escepticisme, el que en un temps de tants canvis i de pèrdua de fe en el món que es vivia va arrelar més fort. I, si parlem d’escepticisme, no podem oblidar la política del moment i el gran pensador Maquiavel, que amb l’obra el Príncep va revolucionar la idea de governant. O a Montaigne, que des d’una postura humanista criticava a aquells que només saben llegir i citar als clàssics però que no pretenien canviar res amb accions.

Aquest escepticisme moral i polític no es va aturar aquí sinó que es va traslladar al camp de la fe i cada vegada més, l’actitud de l’Església que s’ocupava dels béns materials va suscitar crítiques més mordaces. Fins aleshores el cristianisme catòlic havia estat pràcticament unitària a tota Europa motiu per el qual no era necessària la religió com a reafirmació de la individualitat i la política de cada persona, sinó que reflectia la majoria de preocupacions de la població, tant directament lligada a la terra. No obstant, durant tota l’Edat Mitjana el catolicisme es va anar omplint d’intermediaris que permetien arribar a Crist: la Verge Maria va ser la incorporació més gran ja que a ella se li atorgava tota la bondat que al Déu justicier li faltava. Es creia que Crist no es negaria a les peticions que la seva mare li fes, per aquest motiu el culte a la Mare de Déu va créixer fins a límits insospitats. I amb el seu culte, va créixer també el culte a la resta de Sants que el catolicisme abraçava. A més a més, el nombre de clergues també va augmentar, així com els rituals litúrgics als que la població estava obligada a acudir si no volien ésser acusats d’heretgia. Així doncs, com dèiem, el nombre d’intermediaris entre l’home i Déu era molt gran i això va començar a despertar els recels de molts dels cristians que pretenien una comunió més directa amb el Totpoderós.

D’aquesta manera, homes d’església com Luter van començar a criticar que Déu havia predicat que els homes se salvessin a través del perdó i no de a través de sagraments eclesiàstics, i que per tant això no era pas necessari. La crítica a la base del funcionament de l’Església va ser una dur revés per al catolicisme, ja que Luter va tenir molts seguidors que prenent-se les seves paraules al peu de la lletra es van dedicar, per tot el món germànic, a la crema d’objectes i imatges de Déu, Crist, la Verge o els sants. Tanmateix el moviment de reforma tampoc va ser uniforme a tots els indrets del món germànic, sinó que va tenir les seves peculiaritats depenen de si es van donar a les ciutats amb un govern propi, als camps on la paraula del príncep era la llei o en els punts on acudien els refugiats.

A les ciutats les tendències socials i polítiques es van conjugar a la perfecció amb la religió, de manera que els sacerdots es van convertir en ministres al servei de la societat i perfectament integrats en ella. En canvi la reforma que es dugué a cap en els camps va ser molt més lenta però molt més important políticament parlant, ja que els prínceps es van alinear amb els que compartien les seves mateixes idees creant una forta unió. No obstant, pel que fa als refugiats, s’ha de parlar d’una altra figura i és la de Calví. Aquest va fer de Ginebra el centre de la Reforma perfectament organitzada. Els seguidors calvinistes estaven orgullosos de rebutjar tot allò que recordés a idolatria, de mantenir una forta disciplina eclesiàstica i pensaven en termes internacionals, és a dir en un concepte molt més abstracte que no pas en el que pensava Luter.

Pel seu cantó, el cristianisme catòlic veient com les seves bases trontollaven també va proposar petites reformes que van quedar fixades en les diverses sessions que es van anar organitzant del Concili de Trento. Entre els canvis més fonamentals estava el fet que van rebutjar la teoria de la justificació final de Sant Tomás d’Aquí. en algunhs indrets com en la península ibèrica el catolicisme va seguir basant-se en allò estipulat durant l’època medieval gràcies a figures com les de Santa Teresa de Jesús o San Juan de la Cruz.

Així doncs, tot i que van aparèixer confessions marginals que van arribar a tenir un cert pes en algunes regions, la crisis oberta a partir de la Reforma va ser resolta. Tots els interrogants oberts per ambdues parts van ser contestats i les dos branques cristianes van quedar ben resoltes. Una rigidesa en ambdues que era la finalitat perseguida, ja que mai va interessar a cap de les parts crear una Església difusa.

Written by Carles Sagan

Juny 8, 2008 a 5:15 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: